Presentació

“Conèixer el passat per
comprendre el present”

Les grans descobertes de l'antiguitat protagonitzen Tarraco Viva 2022

Del 15 al 29 de maig, arriba una nova edició del festival amb 300 actes que recuperen la presencialitat.

La programació de la XXVI edició del festival de recreació històrica de Tarragona, organitzat pel Museu d’Història de l’Ajuntament de Tarragona, girarà a l’entorn d’algunes de les efemèrides més destacades de l’arqueologia de l’antiguitat. El descobriment de la tumba de Tutankamon, els 100 anys de l’inici de les excavacions a les tombes reials d’Ur, els dos-cents anys del desxiframent dels jeroglífics o els dos-cents anys també del naixement de Heinrich Schliemann, el descobridor de Troia; seran algunes de les efemèrides escollides amb la intenció de provocar una sèrie de reflexions sobre el paper que l’arqueologia i la història han o haurien de tenir en el nostre present. Una magnífica excusa, també, per reivindicar la ciutat de Tarragona com a capital arqueològica del país. 

Populisme, autoritarisme, grups de poder, ‘fake news’… són conceptes que apareixen sovint en els mitjans de comunicació. Molts d’aquests termes, i el que representen, els trobem ja en els darrers segles de la República romana.

Què va passar perquè una república de 500 anys desaparegués relativament en poc temps? Una estructura política va canviar per adaptar-se a un nou temps i donaria pas a l’entrada de l’Imperi

Hermán Pinedo, conseller de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona; Joan Josep Garcia, diputat de Cultura de la Diputació de Tarragona i Magí Seritjol, director del Festival, donen la benvinguda i ens presenten aquesta 23a edició!

La mort de Juli Cèsar i la fi de la República romana. Algunes reflexions

És precisament aquesta complexitat allò que converteix la mort de Juli Cèsar en un fet únic, perquè concentra tots els elements que conforma una gran història: la traïció, l’amistat, la lluita contra la tirania, la noblesa, la mentida, la lleialtat, la política…

“La tentación de establecer analogías y similitudes entre la antigua Roma y la actualidad son fuertes, pero es evidente que las diferencias y particularidades de cada época son innegables. En cualquier caso, conviene recordar aquí el comentario de Aristóteles en la Política (1279b6-40) a propósito de la relación de los distintos sistemas políticos con el problema de la riqueza y la pobreza: “La diferencia real entre democracia y oligarquía es la pobreza y la riqueza”.

Antonio Duplà

Els conjurats dels idus de març… herois o traïdors?

“Aquesta proesa memorable vostra està a prova de tota crítica; realment mai podrà ser lloada suficientment!”
Carta de Ciceró on felicita als conjurats per la mort de Juli Cèsar.

“César pareció no entender que en el conflicto entre los que tienen y los que no, los que tienen, realmente lo quieren todo. Los aristócratas romanos odiaban las reformas más mínimas como si fueran una especie de latrocinio, el principio de una revolución de un nivel calamitoso que necesitaba contramedidas urgentes. Y ellos presentaron sus violentas represalias, no como una sucia conveniencia de su clase, sino como un acto honroso en nombre de la libertad republicana.”

Michael Parenti