L’Antiga Audiència es troba situada a l’actual plaça Pallol i el seu nom li ve donada perquè a mitjans del segle XIX s’hi va establir en ell l’Audiència Provincial. Ens trobem davant d’un dels edificis més interessants de la ciutat en conservar, en el seu interior, un important conjunt de restes arqueològiques que ens fan comprendre millor la monumentalitat i majestuositat dels edificis romans de Tarraco.

Han arribat fins als nostres dies alguns dels esglaons en pedra de Santa Tecla que revestien les escalinates interiors, així com una gran part de les fonamentacions de l’edifici. Són visibles també diverses de les portes romanes que donarien accés als diferents pisos. Amb la transformació del Fòrum Provincial, iniciada a principis del segle V, l’edifici va quedar abandonat.

El camp de Mart de Tarragona es situa al peu de les Muralles i de la Torre de l’Arquebisbe. És el punt neuràlgic del festival Tàrraco Viva.

La Casa Canals es troba situada al carrer d’en Granada núm. 11. Amb façana al mateix carrer d'en Granada, al passeig de Sant Antoni i al portal de Sant Antoni.

La família Canals, que dóna nom a la casa, s‘instal•là a Tarragona, procedent de Reus, aproximadament a les darreries del segle XVII.

Destaquen la sala principal de la casa, que estava destinada originalment a saló de ball, amb decoració arquitectònica d’estil neoclàssic de finals del segle XVIII i començament del XIX probablement efectuada arran de la visita reial de Carles IV; la capella, antic oratori; el dormitori de Carles IV, un dels espais més luxosos de la casa i diverses sales d’estar en les quals destaca la decoració arquitectònica i el mobiliari d’època.

La Casa Castellarnau es va construir a inicis del segle XV. A partir d’aquest moment i fins al segle XIX va ser la llar d’algunes de les famílies més influents de la ciutat. Durant l'any 1542 hi va viure l’emperador Carles I, en la seva estada a Tarragona.

La casa conserva en el seu interior estructures arquitectòniques de diverses èpoques. A la planta baixa es poden veure tota una sèrie d’arcs apuntats datats dels segles XIV i XV. De la mateixa època són el pati i l’escala de volta amb columnes i capitells gòtics. Durant el segle XVIII l’edifici va canviar la façana exterior i la seva distribució interna.

La Catedral de Tarragona està situada a l' espai que havia ocupat el fòrum de la Tarraco romana, a la part superior on es trobava el recinte dedicat al culte, el Temple. Així es pot comprovar que el claustre de la catedral aprofita algun dels murs romans.

Concebuda i iniciada en estil romànic a l’últim quart del segle XII, es va finalitzar durant el segle XIV quan els plantejaments arquitectònics ja eren plenament gòtics.

El circ va ser, sense cap mena de dubte, l’espectacle de masses de més popularitat del món romà. En aquest recinte es celebraven les curses de carros, tirats generalment per dos o quatre cavalls (bigues o quadrigues).

El Circ romà de Tarraco tenia unes dimensions aproximades de 325 m de llargada i una amplada d'entre 100 i 115 m. La grada estava separada de la sorra (l’espai on es desenvolupava l’espectacle) per un mur de més de 2 m d’altura, el pòdium. Un dels costats curts de l’edifici estava ocupat per les carceres, en les quals s’obrien generalment dotze cambres de sortida. L’organitzador dels jocs (editor spectaculorum), que tenia l’honor de donar la sortida, gaudia d’un lloc reservat a la terrassa sobre les carceres, mentre que als magistrats que controlaven la cursa se’ls reservava una tribuna (tribunal iudicum).

El Fòrum va ser el centre neuràlgic de la ciutat romana de Tàrraco. Hi conduïen els carrers principals i s’hi concentrava tota l’activitat pública de la ciutat, per la qual cosa es va convertir en un punt de trobada i de reunió de les elits locals.

Tècnicament, era una gran plaça porxada on es trobaven els principals edificis administratius i religiosos de Tàrraco, dividits en dues àrees: l’àrea de culte, presidida per un temple, i l’àrea comercial i política, articulada al voltant de diversos edificis entre els quals destaquen la cúria -lloc de reunió de l'ordo decurionum (Consell de la Ciutat)- i la basílica. En els porxos que circumdaven el recinte s’hi obrien una sèrie de tabernae (botigues).

Cap a l'any 73 dC, en època de l’emperador Vespasià, es va construir el Fòrum Provincial a la part alta de la ciutat. Tenia la funció de dirigir la província des del punt de vista polític i econòmic. El Fòrum Provincial s’articulava en dues terrasses aprofitant el desnivell del terreny. A la terrassa superior es va situar el recinte de culte imperial i sota, la plaça de representació, que era l’edifici des d'on es gestionava tota la província. S'hi trobaven espais tan importants com el tabularium (arxiu de l'Estat) o l'arca (caixa de l'Estat).

El Fòrum Provincial va deixar de funcionar estructuralment a principis del segle V. La major part dels edificis altimperials van entrar en un procés continuat de desmantellament de murs i materials que van ser reutilitzats en la construcció dels edificis civils i religiosos de la Tàrraco tardoromana i medieval.

Durant l’antiguitat la pedra va ser un dels principals materials utilitzats en la construcció. Cada ciutat va disposar de les seves pròpies pedreres locals. Actualment es coneixen una desena de pedreres, encara que la més espectacular per les seves dimensions i l’estat de conservació és la del Mèdol.

El Mèdol és una gran foia de més de 200 m de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 m, produïda per la constant extracció de pedra en època romana. Al centre de la pedrera s'alça una agulla de pedra no excavada. La pedra del Mèdol és una lumaquel•la micènica de color groguenc daurat, molt fàcil de treballar, amb què es van construir un gran nombre dels edificis romans més importants de Tàrraco. Es calcula que d'aquesta pedrera es van extreure aproximadament un total de 50 mil m3 de pedra.

En època romana, la Volta del Pallol era una galeria del fòrum que servia per donar suport a un pis més elevat. El nom de Pallol prové d’un antic dipòsit municipal de blat que des de la segona meitat del segle XVI va ocupar aquest espai. Entre 1646 i 1693 va ser utilitzada pels dominics i més tard va tornar a esdevenir magatzem municipal. Actualment es pot visitar la maqueta de l'antiga Tàrraco. Aquesta maqueta és, després de la de Roma, la segona més gran del món d'una ciutat romana.

La Muralla va ser la primera gran construcció que els romans van dur a terme, poc després d’establir-se a l’indret. Aquest assentament militar primigeni fou l’origen de la futura ciutat de Tàrraco. Cal suposar que la primera muralla devia consistir en una simple estacada de fusta i entre el 217 i el 197 aC, es va aixecar la primera muralla de pedra. Des d’un punt de vista arquitectònic, consisteix en llenços ciclopis reforçats amb torres en els punts més vulnerables. L’altura dels murs perimetrals era de 6 m i el gruix de 4,5 m. Les torres eren més altes. Es conserven d’aquesta època tres torres: Arquebisbe, Cabiscol i Minerva.

En el mateix Passeig Arqueològic i un cop passada la Torre de l’Arquebisbe, trobareu, a l’esquerra els 4 espais que formen el cos de Guàrdia.

En el segon tram del passeig arqueològic es destaquen la torre de l'Arquebisbe, obra romana reconstruïda al segle XIV, i la porta megalítica condemnada del mateix nom. Al davant de la torre, envoltada per xiprers i bancs, s’ha emplaçat una còpia en bronze de l’estàtua d'August de Prima Porta, L’original en marbre d’aquesta estàtua que avui s’exhibeix al Braccio Nouvo dels Museus Vaticans. conserva encara restes de daurat, porpra, blau i d’altres colors amb què va ser policromada.

La Torre Minerva pertany a la primera fase de construcció de les muralles (finals del segle III ac) En ella podem veure un relleu que recollia una imatge de la deessa Minerva, de la qual se’n poden apreciar una cama, els peus, part del vestit que la cobreix, una llança i un escut amb un cap de llop a la part frontal. També podem veure a la torre diversos caps esculpits a les pedres. Per la part interior de la torre s’hi ha descobert una dedicatòria que ha estat considerada com la inscripció llatina més antiga fora de la Península Itàlica. Al costat d’aquesta torre hi ha l'única porta que s’ha conservat de l’època romano-republicana: la Porta dels Socors. Es creu que devia ser una de les entrades principals de la ciutat venint per la Via Augusta, tot i que amb el temps, va ser malmesa a causa de les nombroses reedificacions

Al voltant de la gran ciutat romana de Tàrraco van anar fundant-se nombroses vil•les dedicades a l’activitat agrícola i al lleure. Una d’elles és la vil•la dels Munts, situada molt a prop de la platja i construïda al segle I dC. En ella hi va residir Valerius Avitus, gran mandatari de Tàrraco, i la seva esposa Faustina. Se sap que cap a l’any 265 hi hagué un gran incendi que va destruir una gran part dels edificis. Posteriorment va ser reconstruïda però ja no va tornar a assolir el seu passat esplendor. Va ser abandonada definitivament cap al segle VI o VII. .Les restes que es poden visitar corresponen a l’obra dels segles I i II. Cal destacar el jardí, el passadís pavimentat amb mosaic, les habitacions, amb restes de pintura, la cisterna i les termes, considerats els banys privats més grans que es conserven a Catalunya. Amb tot, l’element més singular és el dipòsit d’aigua, conegut popularment col "la tartana".

El primer assentament romà a Centcelles es va produir cap a mitjan segle I aC. Poc després es va construir una primera vil•la, de la qual se’n conserven molt poques restes. Les edificacions que ara es poden veure són més tardanes, probablement de mitjan segle IV. La part més interessant és la gran sala circular, amb cripta, coberta amb una cúpula de mosaic sota la qual hi havia pintures murals. S’ha conservat una bona part d’aquesta decoració. S’hi poden observar temes de cacera, escenes de l’antic i Nou Testament (les més antigues del món romà) i al•legories de les quatre estacions de l’any.

No està clara la funció d’aquest monument. Per a alguns estudiosos correspon al mausoleu de l’emperador Constant, que apareix representat al mosaic, i que va ser assassinat l’any 350. Per a altres estaria destinat a algun membre important de l’església o de l’alta aristocràcia.

La Llosa és una vil•la romana més de les moltes que hi hagué al Territorium o Ager Tarraconensis. És a dir, un assentament rural, integrat en el que abans era el terme municipal de l’antiga Tarraco.

A la Llosa s’han recuperat fragments ceràmics dels s II AC però no és fins a la segona meitat del s I AC que identifiquem les primeres evidencies d’ocupació estable. Es a la primera meitat del s I de la nostra era quan es produeix la construcció de la Vil•la Romana amb unes estructures arquitectòniques importants. La casa presenta dos nivells de circulació o terrasses arquitectòniques que s’adaptaven al pendent natural que davallava cap a la platja. Al segle II dC és el període de màxim desenvolupament arquitectònic i econòmic de la Vil•la. Aquesta disposa de noves conduccions de proveïment d’aigua i de clavegueram, sembla que en aquest moment s’hi va afegir un petit conjunt termal i una nova cuina. També s’han trobat les restes d’una industria Terrissera en la que possiblement s’hi coïen materials constructius i ceràmiques d’ús domèstic.